Aprovació inicial del POUM de Lliçà d'Amunt
Logo POUM
Logo participació
21 de juliol de 2010
El passat Ple municipal del 27 de maig es va fer l'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Lliçà d'Amunt.
A partir del 12 de juliol i fins el 30 de setembre (inhàbil el mes d'agost), romandrà oberta l'exposició pública del POUM, de 16.00 a 20.00h, a la biblioteca de ca l'Oliveres. Tots els dilluns i en aquell horari, hi haurà un servei tècnic d'informació municipal per fer les consultes i aclarir aquells possibles dubtes que es tinguin sobre les incorporacions o modificacions que s'hi contemplen a l'actual pla.
L'arquitecte municipal també atendrà a l'Ajuntament tots els divendres pel matí. Cal concertar hora prèviament.
Documents de l'aprovació inicial:Podeu consultar tota la documentació de l'aprovació inicial clickant aquí
Al vincle específic de les carpetes d'arxiu, trobareu la carpeta Plànols que us conduirà a la carpeta Ordenació. El detall de la qualificació dels plànols corresponen a:
- AI_04.1....... barris del Pla - Can Moncau
- AI_04.2 ...... casc urbà
- AI_04.3 ...... barris del Pla
- AI_04.4 ...... Pineda Feu
- AI_04.5 ...... ca l'Artigues - can Costa - ca l'Estapé - Pinedes del Vallès
- AI_04.6 ...... ca l'Artigues - can Costa - ca l'Estapé - Pinedes del Vallès
- AI_04.7 ...... can Rovira -Palaudalba
- AI_04.8 ...... can Salgot - can Lledó - Mas Bo - can Roure
Què és un POUM i perquè serveix?
Un Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) és l’instrument que serveix per ordenar, de manera integral, el desenvolupament futur del territori municipal.
El treball del POUM es fa sobre la base del desenvolupament sostenible que, tal com estableix la legislació vigent, implica la utilització racional del territori, ha de conjuminar les necessitats de creixement amb la preservació dels recursos naturals i els valors paisatgístics, culturals, històrics i arqueològics; i comporta la configuració de models d’ocupació del sòl que evitin la dispersió en el territori.
Així doncs, aquest document tècnic estableix les bases i els criteris que han de servir per endreçar amb criteris de sostenibilitat les diferents parts dels sòls urbans, urbanitzables i no urbanitzables durant els propers anys.
En aquest sentit, cal dir que l’escenari temporal del POUM és a llarg termini, acostumant a tenir una vigència d’aplicació d’uns vint anys aproximadament. Així i tot, val la pena remarcar que la legislació vigent estableix també mecanismes per la modificació i adaptació del POUM a possibles noves circumstàncies o necessitats que sorgeixin al municipi. Així doncs podem dir que el POUM és un document viu, flexible i adaptable que pot modificar-se i el resultat del qual no és fixe en el temps.
Si bé el POUM té una incidència d’abast municipal, cal dir que existeixen altres plans de rang superior que el POUM ha d’incorporar i respectar. Així doncs, aquelles decisions de caire territorial, com les relacionades amb les grans infraestructures, els grans espais lliures, etc. venen determinades per Plans Territorials o Directors redactats per la Generalitat de Catalunya.
A títol d’exemple, pel cas de la ronda del Vallès en el seu pas per Lliçà d’Amunt, el POUM podrà assenyalar indicativament alguns aspectes relacionats amb el traçat de la ronda del Vallès, però la decisió final sobre el seu traçat vindrà determinada pels organismes competents de la Generalitat de Catalunya.
Què fa un POUM?
Per tal d’obtenir el coneixement necessari sobre el territori i de poder establir el futur model de desenvolupament del municipi, el POUM analitza diferents aspectes socials, econòmics, mediambientals, urbanístics i morfològics. A partir de les dades obtingudes el POUM defineix, de manera general, els següents aspectes:
- Els indicadors de creixement i de població
- La necessitat i localització d’habitatge
- El model d’implantació urbana segons criteris de sostenibilitat
- El sistema d’espais lliures públics
- El sistema d’equipaments
- La classificació del sòl segons si és urbà, urbanitzable o no urbanitzable
- La qualificació del sòl, assignant-li els usos i aprofitaments que s’hi desenvoluparan.
- I finalment, la planificació del pla, és a dir, les prioritats i les previsions temporals de la seva execució en un futur.
Quines són les competències d'un POUM?
Si bé, tal com s’ha dit amb anterioritat, la incidència del POUM és d’escala municipal i treballa tant pels sòls urbans, urbanitzables o no urbanitzables, cal dir que les seves competències també són acotades i no resol totes les problemàtiques que puguin existir.
Així, el POUM fa especial incidència sobre els aspectes més generals i estableix els criteris sobre els més específics però sense poder solucionar-los concretament.
Els principals temes sobre els que pot treballar i té competències el POUM són els que tot seguit es relacionen:
- VIARI: el POUM defineix els traçats dels nous vials i carrers d’abast municipal, pot establir criteris sobre la urbanització però no estableix la solució definitiva de la seva urbanització.
- EQUIPAMENTS: es determina la reserva de sòl necessària pels nous equipaments fruit de les necessitats dels nous desenvolupaments.
- ESPAIS LLIURES I ZONES VERDES: es defineixen els sòls que s’hauran de destinar a nous espais lliures
- RESERVA DE SÒL PER HABITATGES PÚBLICS: es determinen els àmbits on es faran les reserves per habitatges públics o dotacionals de lloguer.
- USOS I APROFITAMENTS: es defineixen els diferents usos i sostres per a cadascuna de les diferents zones edificables.
- REGULACIÓ: el POUM estableix la normativa i els paràmetres tant per les zones urbanes com per les rurals.
- INFRAESTRUCTURES DE SERVEIS URBANS: de manera general es preveuen els nous traçats d’infraestructures d’abastament d’aigua, enllumenat o sanejament que han de millorar les zones consolidades i donaran servei als nous desenvolupaments previstos.
- PATRIMONI: el POUM cataloga els diferents aspectes vinculats al patrimoni, siguin naturals, històrics o arquitectònics.
- MASIES I CASES RURALS: es localitzen i cataloguen les edificacions vinculades al sòl rural, incorporant-les al catàleg de masies i cases rurals.
- ESTUDI DE LA MOBILITAT GENERADA: el POUM estudia la incidència dels nous desenvolupaments sobre la mobilitat general del municipi.
- SOSTENIBILITAT AMBIENTAL: s’analitza l’impacte ambiental de les diferents propostes i es justifica la seva sostenibilitat.
- PROGRAMACIÓ TEMPORAL I SOSTENIBILITAT ECONÒMICA: s’estudia l’impacte econòmic de les diferents actuacions sobre l’hisenda municipal i es preveu la gestió i el calendari pel desenvolupament dels diferents projectes.
Quines són les fases i la tramitació d'un POUM? Com i quan s'hi participa?
El POUM de Lliçà d’Amunt es desenvoluparà en cinc fases diferents fins a la seva aprovació definitiva durant les quals s’explicarà a la ciutadania les diferents conclusions i propostes que es vagin realitzant. Durant aquestes fases s’estableixen també els diferents sistemes a través dels quals la ciutadania pot participar en el procés de redacció del POUM.
Fase de diagnosi
La primera fase correspon a la Diagnosi Urbanística. Per aquesta fase s’estudien els diferents documents existents i s’expliquen de forma agregada i entenedora. Per tal d’apropar a la ciutadania aquesta informació es realitzarà una exposició itinerant per diferents locals públics del municipi. Així mateix es realitzaran diferents jornades d’explicació de la diagnosi, i finalment la ciutadania podrà participar activament a través de tallers de debat sobre els temes generals plantejats per la diagnosi i que afecten al municipi.
Fase de l’Avanç de Pla
La segona fase correspon a la redacció del document d’Avanç del Pla, el primer document exigit de manera obligatòria per la legislació vigent. Sobre la base de la diagnosi i l’anàlisi de la situació del municipi, aquest document realitza les primeres hipòtesis que podran regir el desenvolupament del POUM.
Un cop l’Ajuntament es faci seves les conclusions d’aquest document es realitzaran diferents jornades d’explicació a la ciutadania. De la mateixa forma que a la fase anterior, la ciutadania també podrà participar activament als tallers de debat, on es tractaran els temes generals vinculats al model de municipi proposat.
Aprovació inicial i fase de retorn
Un cop s’hagi fet la informació pública de l’Avanç, es procedirà a la redacció del document del POUM pròpiament dit. Aquest document, que es portarà a aprovació inicial, contindrà la totalitat dels aspectes sobre els quals incidirà el POUM i permetrà veure totes i cadascuna de les propostes i solucions del Pla.
Un cop aprovat per l’Ajuntament el document s’explicarà a la ciutadania en diferents sessions de retorn on, de manera agregada, s’explicarà de quina manera s’han avaluat les diferents aportacions fetes per la ciutadania.
Finalitzat aquest procés s’inicia el primer període d’exposició pública on, tothom que ho consideri oportú, podrà al•legar aquells aspectes que consideri necessaris a tenir en compte.
Aprovació provisional
L’aprovació provisional del document correspon a la fase en que l’Ajuntament aprova les esmenes que es puguin haver introduït fruit de les al•legacions presentades.
Aprovació definitiva
Finalment, el document es remet a la Comissió d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya per a la seva aprovació definitiva. Serà a partir d’aquesta aprovació i de la seva publicació al DOGC que el nou planejament serà vigent i d’aplicació total.
Quin és l'objectiu de la participació ciutadana?
L’objectiu de la participació ciutadana és la implicació i la corresponsabilització de tots els agents (polítics, tècnics i ciutadans organitzats i no organitzats) en la construcció compartida d’allò públic. Això implica encetar una nova manera de treballar conjuntament, en la que cal aprendre a explicar les nostres idees, a escoltar els altres, a debatre, a negociar i a sumar esforços per tal d’avançar plegats per millorar el nostre entorn. Es un exercici de democràcia basat en el diàleg de tots els agents, que cerca millorar la gestió dels afers públics.
La revisió del POUM: un procés compartit
La Llei 2/2002, de 14 de març, que té com a objecte la regulació de l’urbanisme en el territori de Catalunya, es pronuncia clarament a favor d’un desenvolupament urbanístic sostenible i també fa una aposta perquè l’urbanisme sigui fruit del treball conjunt de la comunitat. Per aquesta raó, els processos de revisió del POUM, entre d’altres, han d’estar sotmesos a publicitat i a la participació ciutadana en la seva definició.
Per aquest motiu, l’Ajuntament de Lliçà d’Amunt ha dissenyat un procés participatiu conduït per l’empresa Espai d’Anàlisi Social, SLL (EdAS) que ha de permetre incorporar la percepció i el posicionament de la ciutadania respecte els grans temes en què ha d’incidir el nou planejament. L’objectiu final del procés és generar debat i realitzar aportacions consensuades que permetin enriquir la tasca de l’equip redactor del nou POUM. I tot això, des de una perspectiva de municipi, és a dir, deixant de banda els aspectes particulars, que podran ser tractats en altres espais específics.
On puc informar-me?
La participació ciutadana requereix d’un procés previ d’informació i comunicació que té la intenció que els ciutadans coneguin mínimament els continguts d’allò que s’ha de tractar. A tal efecte està previst disposar de diversos suports i espais on la ciutadania us podreu informar sobre el procés de participació ciutadana:
- Presentació del POUM i del procés participatiu al Consell de Poble.
- Exposició pública itinerant de la situació urbanística del municipi “On som?”
- Cartes, díptics i cartells informatius.
- Espai específic a la pàgina web municipal (www.llicamunt.cat), per poder consultar informació sobre el procés.
- Articles a diaris i revistes d’abast local.
- Oficina d’Atenció al Ciutadà i Regidoria de Participació Ciutadana. C. Anselm Clavé, 73 – 93 841 52 25
- Creació d’un correu electrònic específic del procés per realitzar la inscripció a les diferents jornades de debat i fer més àgil el contacte entre els participants i l’equip organitzador. poum@llicamunt.cat
On podré participar? (Espais per a la participació)
Els espais que es preveu desenvolupar per dur a terme el procés participatiu i de debat, i que han de permetre recollir idees, opinions i propostes, debatre-les, concretar-les en possibles actuacions i prioritzar-les, són:
Fase de diagnosi
- Sessions de presentació de les conclusions de l’estudi de Diagnosi urbanística. Es preveu realitzar fins a tres sessions informatives en tres punts diferents del municipi (Centre, Ca l’Artigues i Palaudàries).
- Jornada ciutadana de revisió i debat de la Diagnosi urbanística. Es planteja la celebració d’una sessió de treball amb la ciutadania, durant el matí d’un dissabte. Per a la participació es requerirà inscripció prèvia. L’objectiu de la sessió és doble: 1) Recollir percepcions dels participants que permetin complementar l’estudi de diagnosi. 2) Debatre entre els participants quin és el model de poble que es vol pel futur.
Fase de debat de l’Avanç del Pla
- Sessions de presentació de les conclusions de l’Avanç del Pla. Es preveu realitzar fins a tres sessions informatives en tres punts diferents del municipi (Centre, Ca l’Artigues i Palaudàries).
- Jornada ciutadana de debat de l’Avanç del Pla i de proposta de mesures. Es planteja la celebració d’una sessió de treball amb la ciutadania, durant el matí d’un dissabte. Per a la participació es requerirà inscripció prèvia. L’objectiu de la seva realització és debatre l’esborrany del POUM, per a prioritzar els seus continguts de cara a la redacció definitiva i per a fer propostes de millora sobre el mateix.
Fase de retorn
- Jornades ciutadanes de retorn. Un cop la tasca de l’equip redactor s’hagi traduït en un nou planejament, es preveu realitzar tres presentacions públiques adreçades a la ciutadania i als mitjans de comunicació dels treballs que contenen els criteris generals del nou ordenament.
És difícil participar? Cal tenir coneixements tècnics?
Un dels principis bàsics de la democràcia participativa en general, i de les metodologies participatives en particular, és el trencament amb la idea d’«experts»: o tots som experts, o no ho és ningú. Tothom és expert a conviure en societat o, si més no, a patir les necessitats i problemes que comporta. Per tant, els diagnòstics i les intervencions no poden passar únicament pels tècnics: enfront dels experts temàtics tenim un altre tipus d’experts, els convivencials. La ciutadania pot aportar un coneixement molt valuós, fruit de la seva experiència diària amb el seu entorn, que moltes vegades escapa al tècnic que normalment pren la decisió de quina actuació s’ha de dur a terme. Les tècniques i dinàmiques de grup que s’utilitzaran en les sessions presencials del procés de participació, basades en el treball en grups petits, afavoreixen que tots els discursos i idees tinguin cabuda en el debat, però de manera que no cal que aquelles persones que no estan acostumades a parlar en públic tinguin que fer-ho si no volen. D’aquesta manera s’aconsegueix que tothom pugui fer palesa la seva opinió, i alhora s’evita que hi hagi persones que monopolitzin els debats.
