Aprovació inicial del POUM de Lliçà d'Amunt

El  Ple municipal del 27 de maig de 2010,  va fer l'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Lliçà d'Amunt.

Què és un POUM i per a què serveix?

Un Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) és l’instrument que serveix per ordenar, de manera integral, el desenvolupament futur del territori municipal.

El treball del POUM es fa sobre la base del desenvolupament sostenible que, tal com estableix la legislació vigent, implica la utilització racional del territori, ha de conjuminar les necessitats de creixement amb la preservació dels recursos naturals i els valors paisatgístics, culturals, històrics i arqueològics; i comporta la configuració de models d’ocupació del sòl que evitin la dispersió en el territori.

Així doncs, aquest document tècnic estableix les bases i els criteris que han de servir per endreçar amb criteris de sostenibilitat les diferents parts dels sòls urbans, urbanitzables i no urbanitzables durant els propers anys.

En aquest sentit, cal dir que l’escenari temporal del POUM és a llarg termini, acostumant a tenir una vigència d’aplicació d’uns vint anys aproximadament. Així i tot, val la pena remarcar que la legislació vigent estableix també mecanismes per la modificació i adaptació del POUM a possibles noves circumstàncies o necessitats que sorgeixin al municipi. Així doncs podem dir que el POUM és un document viu, flexible i adaptable que pot modificar-se i el resultat del qual no és fixe en el temps.

Si bé el POUM té una incidència d’abast municipal, cal dir que existeixen altres plans de rang superior que el POUM ha d’incorporar i respectar. Així doncs, aquelles decisions de caire territorial, com les relacionades amb les grans infraestructures, els grans espais lliures, etc. venen determinades per Plans Territorials o Directors redactats per la Generalitat de Catalunya.

A títol d’exemple, pel cas de la ronda del Vallès en el seu pas per Lliçà d’Amunt, el POUM podrà assenyalar indicativament alguns aspectes relacionats amb el traçat de la ronda del Vallès, però la decisió final sobre el seu traçat vindrà determinada pels organismes competents de la Generalitat de Catalunya.

Què fa un POUM?

Per tal d’obtenir el coneixement necessari sobre el territori i de poder establir el futur model de desenvolupament del municipi, el POUM analitza diferents aspectes socials, econòmics, mediambientals, urbanístics i morfològics. A partir de les dades obtingudes el POUM defineix, de manera general, els següents aspectes:

Quines són les competències d'un POUM?

Si bé, tal com s’ha dit amb anterioritat, la incidència del POUM és d’escala municipal i treballa tant pels sòls urbans, urbanitzables o no urbanitzables, cal dir que les seves competències també són acotades i no resol totes les problemàtiques que puguin existir.

Així, el POUM fa especial incidència sobre els aspectes més generals i estableix els criteris sobre els més específics però sense poder solucionar-los concretament.

Els principals temes sobre els que pot treballar i té competències el POUM són els que tot seguit es relacionen:

Quines són les fases i la tramitació d'un POUM? Com i quan s'hi participa?

El POUM de Lliçà d’Amunt es desenvoluparà en cinc fases diferents fins a la seva aprovació definitiva durant les quals s’explicarà a la ciutadania les diferents conclusions i propostes que es vagin realitzant. Durant aquestes fases s’estableixen també els diferents sistemes a través dels quals la ciutadania pot participar en el procés de redacció del POUM.

La primera fase correspon a la Diagnosi Urbanística. Per aquesta fase s’estudien els diferents documents existents i s’expliquen de forma agregada i entenedora. Per tal d’apropar a la ciutadania aquesta informació es realitzarà una exposició itinerant per diferents locals públics del municipi. Així mateix es realitzaran diferents jornades d’explicació de la diagnosi, i finalment la ciutadania podrà participar activament a través de tallers de debat sobre els temes generals plantejats per la diagnosi i que afecten al municipi.

Fase de l’Avanç de Pla

La segona fase correspon a la redacció del document d’Avanç del Pla, el primer document exigit de manera obligatòria per la legislació vigent. Sobre la base de la diagnosi i l’anàlisi de la situació del municipi, aquest document realitza les primeres hipòtesis que podran regir el desenvolupament del POUM.

Un cop l’Ajuntament es faci seves les conclusions d’aquest document es realitzaran diferents jornades d’explicació a la ciutadania. De la mateixa forma que a la fase anterior, la ciutadania també podrà participar activament als tallers de debat, on es tractaran els temes generals vinculats al model de municipi proposat.

Aprovació inicial i fase de retorn

Un cop s’hagi fet la informació pública de l’Avanç, es procedirà a la redacció del document del POUM pròpiament dit. Aquest document, que es portarà a aprovació inicial, contindrà la totalitat dels aspectes sobre els quals incidirà el POUM i permetrà veure totes i cadascuna de les propostes i solucions del Pla.

Un cop aprovat per l’Ajuntament el document s’explicarà a la ciutadania en diferents sessions de retorn on, de manera agregada, s’explicarà de quina manera s’han avaluat les diferents aportacions fetes per la ciutadania.

Finalitzat aquest procés s’inicia el primer període d’exposició pública on, tothom que ho consideri oportú, podrà al•legar aquells aspectes que consideri necessaris a tenir en compte.

Aprovació provisional

L’aprovació provisional del document correspon a la fase en que l’Ajuntament aprova les esmenes que es puguin haver introduït fruit de les al•legacions presentades.

Aprovació definitiva

Finalment, el document es remet a la Comissió d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya per a la seva aprovació definitiva. Serà a partir d’aquesta aprovació i de la seva publicació al DOGC que el nou planejament serà vigent i d’aplicació total.

Quin és l'objectiu de la participació ciutadana?

L’objectiu de la participació ciutadana és la implicació i la corresponsabilització de tots els agents (polítics, tècnics i ciutadans organitzats i no organitzats) en la construcció compartida d’allò públic. Això implica encetar una nova manera de treballar conjuntament, en la que cal aprendre a explicar les nostres idees, a escoltar els altres, a debatre, a negociar i a sumar esforços per tal d’avançar plegats per millorar el nostre entorn. Es un exercici de democràcia basat en el diàleg de tots els agents, que cerca millorar la gestió dels afers públics.

La revisió del POUM: un procés compartit
La Llei 2/2002, de 14 de març, que té com a objecte la regulació de l’urbanisme en el territori de Catalunya, es pronuncia clarament a favor d’un desenvolupament urbanístic sostenible i també fa una aposta perquè l’urbanisme sigui fruit del treball conjunt de la comunitat. Per aquesta raó, els processos de revisió del POUM, entre d’altres, han d’estar sotmesos a publicitat i a la participació ciutadana en la seva definició.

Per aquest motiu, l’Ajuntament de Lliçà d’Amunt ha dissenyat un procés participatiu conduït per l’empresa Espai d’Anàlisi Social, SLL (EdAS) que ha de permetre incorporar la percepció i el posicionament de la ciutadania respecte els grans temes en què ha d’incidir el nou planejament. L’objectiu final del procés és generar debat i realitzar aportacions consensuades que permetin enriquir la tasca de l’equip redactor del nou POUM. I tot això, des de una perspectiva de municipi, és a dir, deixant de banda els aspectes particulars, que podran ser tractats en altres espais específics.

On puc informar-me?

La participació ciutadana requereix d’un procés previ d’informació i comunicació que té la intenció que els ciutadans coneguin mínimament els continguts d’allò que s’ha de tractar. A tal efecte està previst disposar de diversos suports i espais on la ciutadania us podreu informar sobre el procés de participació ciutadana:

On podré participar? (Espais per a la participació)

Els espais que es preveu desenvolupar per dur a terme el procés participatiu i de debat, i que han de permetre recollir idees, opinions i propostes, debatre-les, concretar-les en possibles actuacions i prioritzar-les, són:

Fase de diagnosi

Fase de debat de l’Avanç del Pla

Fase de retorn

És difícil participar? Cal tenir coneixements tècnics?

Un dels principis bàsics de la democràcia participativa en general, i de les metodologies participatives en particular, és el trencament amb la idea d’«experts»: o tots som experts, o no ho és ningú. Tothom és expert a conviure en societat o, si més no, a patir les necessitats i problemes que comporta. Per tant, els diagnòstics i les intervencions no poden passar únicament pels tècnics: enfront dels experts temàtics tenim un altre tipus d’experts, els convivencials. La ciutadania pot aportar un coneixement molt valuós, fruit de la seva experiència diària amb el seu entorn, que moltes vegades escapa al tècnic que normalment pren la decisió de quina actuació s’ha de dur a terme. Les tècniques i dinàmiques de grup que s’utilitzaran en les sessions presencials del procés de participació, basades en el treball en grups petits, afavoreixen que tots els discursos i idees tinguin cabuda en el debat, però de manera que no cal que aquelles persones que no estan acostumades a parlar en públic tinguin que fer-ho si no volen. D’aquesta manera s’aconsegueix que tothom pugui fer palesa la seva opinió, i alhora s’evita que hi hagi persones que monopolitzin els debats.