Consells de seguretat a la llar

Darrerament s'han produït diversos robatoris a domicilis del poble. La Policia Local ens dóna alguns consells per utilitzar a la llar i augmentar-ne la seguretat.

 

Per tal de protegir correctament els domicilis, prèviament cal avaluar-ne la vulnerabilitat específica, ja que cada habitatge presenta característiques diferents. Tot i així, existeixen trets comuns a la majoria, per la qual cosa es pot afirmar que els punts vulnerables més comuns acostumen a ser:

 

• L'accés a la parcel·la des de zones poc vigilades o protegides de la visió dels habitants o veïns, especialment si alguna de les façanes toca a bosc, camps de conreu, zones verdes o d'esbarjo, o a d'altres habitatges deshabitats. Normalment es tracta de façanes posteriors amb l'única protecció de la pròpia tanca o murs perimetrals. El fet de tractar-se d'una zona oculta, poc transitada i de difícil vigilància pot permetre l'observació dels assaltants.
• Les finestres: són un element que representa el punt principal d'accés dels assaltants ja que, generalment, es tracta d'elements de construcció estàndards i les mesures de seguretat que incorporen de sèrie són fàcilment violables. La majoria de les persianes instal·lades es poden aixecar amb les mans des de fora i la finestra que es troba després és generalment d'alumini o PVC i de tipus corredissa. Aquestes finestres permeten, amb un cert grau d'habilitat, que es puguin obrir mitjançant la manipulació amb força amb les mans o ajudant-se amb eines simples per a practicar palanca.
• Les portes secundàries: normalment no presenten les mateixes característiques que les portes principals, és a dir, mentre que la porta principal acostuma a ser blindada i amb tanques de seguretat, les portes secundàries (les d'accés a la part posterior de la parcel·la, les que comuniquen el garatge amb la zona habitada, les de sortida a terrassa, etc.) solen ser poc segures o de construcció i/o materials febles.
• Eines i escales: si s'efectuen treballs de manteniment, bricolatge, jardineria o d'altres que requereixen la utilització d'eines o escales portàtils, és fàcil que aquestes restin a la parcel•la un cop acabada la jornada, per la qual cosa en el cas que algun assaltant pretengui entrar al domicili les utilitzi per a fer-ho.

Consells d'autoprotecció

Per tal d'augmentar la seguretat als nostres domicilis, es poden seguir els consells que a continuació es detallen:

 

• Tanqueu sempre las portes d'accés a la vostra parcel·la (d'entrada a garatge, de sortida a bosc, etc.). Cal que tots els habitants del domicili assimilin i portin a la pràctica aquesta mesura sistemàticament.
• Il·lumineu la parcel·la, sobretot la part posterior o la que toqui a bosc o zones deshabitades. Aquesta il·luminació pot fer-se de la manera que resulti més adient, per exemple, poden conviure la il·luminació permanent de baix consum, que permet l'observació de la parcel·la a simple vista, amb la instal·lació de detectors de moviment a les zones més vulnerables que accionin uns focus més potents en el moment de la seva activació.
• Faciliteu la vigilància. Les plantes i d'altres elements que s'instal·lin a les tanques perimetrals han de tenir l'alçada necessària per preservar la vostra intimitat, però també han de permetre la vigilància i observació pels cossos policials. Si el domicili és observable des de l'exterior els possibles assaltants trobaran compromesa la seva seguretat.
• Assegureu finestres i portes. Instal·leu passadors a persianes i finestres, de manera que les persianes no es puguin aixecar fàcilment i les finestres no es puguin forçar amb una palanca simple. També es poden instal·lar laminats als vidres, de manera que aquests no es puguin foradar i accedir a la tanca de les finestres o portes. Recordeu tancar SEMPRE amb clau totes les portes. Reviseu i reforceu o canvieu les portes més febles o vulnerables.

       

• Instal·lació d'alarma. Si us resulta possible, la instal·lació d'una alarma resulta una mesura efectiva, ja que aquesta avisarà els cossos policials en cas d'intrusió. Aquests aparells poden realitzar d'altres funcions més complexes depenent de la seva qualitat, per exemple poden informar a temps real de la zona d'intrusió i recollir imatges que permetin la identificació dels autors. També generen un cert efecte dissuasori. Existeixen solucions tècniques que permeten activacions parcials (per ex. només a la planta baixa, només els sensors de les finestres i portes, etc.), amb la qual cosa es pot mantenir activada l'alarma mentre el domicili està habitat.
• Mesures dissuasòries. Durant les absències, encara que siguin de curta durada, cal aplicar les mesures de seguretat: es tancaran finestres, es baixaran persianes i es col•locaran els passadors, s'activarà l'alarma i es tancaran les portes amb clau. Es poden instal·lar temporitzadors que permetin encendre i apagar llums o d'altres aparells (per ex. una ràdio) a determinades franges horàries. Si es decideix deixar una persiana aixecada per tal que es pugui veure des de l'exterior la llum que hem deixat encesa, aquesta serà la d'una finestra de la planta superior, concretament la finestra que resulti menys vulnerable o de més difícil accés.
• Mecanitzeu les vostres accions de seguretat. Tots els habitants del domicili han d'assimilar i mecanitzar les mesures a prendre, de manera que, sigui qui sigui que faci ús de l'habitatge, la seguretat no es vegi afectada.
• Eines i escales. A la nit i durant les nostres absències del domicili, no s'han de deixar MAI a la vista escales i/o eines que haguem fet servir a les nostres tasques de jardineria, manteniment o bricolatge, ja que els possibles assaltants les poden fer servir en contra nostre. Aquestes eines es guardaran al seu lloc habitual.
• Col·laboració ciutadana. Cal que s'avisi IMMEDIATAMENT a la Policia Local o al telèfon d'emergències 112 davant qualsevol indici de sospita que ens faci presumir un risc. Així, fets com l'observació de vehicles desconeguts a llocs no habituals, persones a peu a determinades hores o a llocs reservats o en actituds sospitoses, sorolls de vidres trencats, cops metàl•lics, persones que s'amaguen, lladrucs continuats de gossos o d'altres manifestacions d'aquests animals que ens posin en sospita, s'han de comunicar IMMEDIATAMENT per tal que les accions dels agents de policia es produeixin a temps real. La col·laboració ciutadana resulta un element IMPRESCINDIBLE I DE VITAL IMPORTÀNCIA a l'acció policial. L'observació de detalls sospitosos es farà SEMPRE sense córrer cap risc i, si és possible, s'anotaran detalls importants, com ara marca, model, color i matrícules de vehicles; nombre i descripció de persones i de la seva indumentària. No convé que els cridem l'atenció, sinó és que la nostra integritat es veu compromesa o es tracta d'evitar un mal major.
• Efectes personals: Cal que no tinguem gaire diners en efectiu a casa, també resulta convenient relacionar i tenir fotografies dels objectes de valor, com ara joies, ja que permeten la seva identificació en cas de ser recuperades.