Joan Pou celebra 25 anys de Jutge de Pau

Joan Pou Arnaus, de 73 anys, porta 25 anys en el càrrec de Jutge de Pau de Lliçà d’Amunt, des del setembre de 1984. Pou va substituir al càrrec a Jaume Padrós, que es va retirar després de 18 anys exercint de Jutge de Pau del municipi. Joan Pou ha estat constructor de professió. El Jutge de Pau té una retribució econòmica, però escassa, i, per això, la persona que ocupa aquest càrrec pot dedicar-se a una altra activitat, tot i que ha de ser compatible, per evitar interferències que afectin a la independència a l’hora d’exercir la funció. Pou està casat i té dues filles i tres nétes i un nét.

- Per què va decidir presentar-se a Jutge de Pau?

- No em vaig presentar, van venir dos consellers, en Sobrevies i en Ribell, perquè el Jutge de Pau que hi havia, que era el Jaume de Can Tixo, que feia 18 anys que ja hi era, es volia retirar. Que si, que no... però finalment va ser que si. Em van dir que tenia el caràcter per fer-ho. Jo era empresari i podia compaginar bé les dues tasques i també venia menys hores al Jutjat de Pau, pel volum de feina.

- Quines qualitats creu que ha de tenir un Jutge de Pau?

- Ha de ser molt discret.

- Com ha canviat amb els anys la feina d’un Jutge de Pau? En què consistia abans?

- Les feines d’abans, més o menys, eren les mateixes d’ara. Hi havia moltes discussions entre veïns per termes dels camps.

- I quines són les tasques que s’exerceixen actualment?

- Quan jo vaig començar de Jutge de Pau a Lliçà hi havia entre tres i quatre mil habitants. Ara hi ha més gent i, per tant, més problemes. Avui dia hi ha moltes conciliacions. En molts casos, la gent t’explica el que li interessa, perquè tots solem escombrar cap a casa; però jo sempre ho vaig a veure sobre el terreny. En una conciliació han de cedir les dues parts. Jo, en aquest cas, sóc l’àrbitre i els faig propostes, perquè no tots pensem igual. Sempre els dic que això ho podrien arreglar prenent un tallat. A vegades, quan arriba la citació, ja s’ha acabat el problema. Però, altres no, altres ja venen amb la idea fixa que han d’anar a judici. Jo els aconsello que no posin denúncia ni vagin a judici, perquè els constarà diners. Quan els toques el tema diners, també s’ho pensen. M’ha dit gent que té més problemes amb els veïns vivint en una parcel•la que quan vivia en un bloc de pisos. Jo he conegut gent que s’ha vist obligada a vendre’s la parcel•la.

També he de dir que hi ha un percentatge molt elevat de conciliacions positives. En alguns casos, les persones han arribat molt tenses entre elles i a la sortida de la conciliació s’han quedat parlant amistosament. Amb 25 anys, l’experiència també hi val. Però, alguna vegada s’ha hagut de cridar l’ambulància.

També fem judicis de faltes. Són judicis per insults i per amenaces. A partir d’aquí, ja ho porten des de Granollers.

Llavors, la gent també em ve a fer moltes consultes. Això és positiu.

Abans també es feien aixecaments de cadàvers; ara els fa el Jutge de Guàrdia.

- I es fan casaments civils... També ha fet casaments de parelles d’un mateix sexe?

- Abans no es feien tants casaments civils com ara. Recordo perfectament un dels primers que vaig fer, perquè em va cridar molt l’atenció. Era un home que ja fa anys que va mori i potser veia a venir el seu final. Feia més de vint anys que estava separat i convivia amb la dona que li feia les feines de la casa. No volia morir i que la seva