Prevenció per al control del mosquit tigre

El període d'activitat del mosquit tigre a Catalunya comprèn des del mes de maig fins al mes de novembre. El més efectiu és evitar la posta d'ous i el creixement de les seves larves aquàtiques, i eliminar tots els punts d'aigua on pot créixer.

Característiques
El mosquit tigre (Aedes albopictus) és originari del sud-est asiàtic. L'estiu de 2004 es va detectar per primera vegada a Catalunya. Se n'estima l'arribada uns tres anys abans i, per ara, es desconeixen l'origen de la infestació i la via d'entrada. El període d'activitat del mosquit tigre asiàtic a Catalunya comprèn des del mes de maig fins al mes de novembre. El moment de màxima expansió de l'espècie es dóna el mes de setembre.

El mosquit adult fa entre 2 i 10 mm. Se'l reconeix per les ratlles blanques al cap i al cos. Els ous i les larves viuen en petites masses d'aigua estancada, en àrees exteriors, properes a la presència humana. No els agrada posar els ous en aigües en moviment ni en masses d'aigua grans. Volen només fins a uns 400 metres del lloc de cria.

És actiu sobretot de dia i principalment a l'exterior de les cases, i s'amaga en àrees ombrívoles.

Les femelles produeixen molèsties a causa del nombre tan elevat de picades que fan.

De moment, a Catalunya no actua com a portador de cap malaltia.
Efectes
L'efecte negatiu d'aquesta espècie sobre la població és una pèrdua de la qualitat de vida a causa de les nombroses picades i, encara que els riscos sanitaris per transmissió de malalties són molt reduïts, no són absents, ja que a Itàlia es va detectar un brot de Chikungunya, malaltia que té com a vector el mosquit tigre asiàtic. El virus del Zika també es pot contagiar a través d’aquest mosquit. Existeix el risc d'altres danys econòmics indirectes sobre el turisme, l'activitat industrial o el mercat immobiliari, així com la incidència ambiental sobre la biodiversitat, per desplaçament d'espècies autòctones.
Prevenció
La prevenció és el millor mètode de control d'aquest mosquit. El més important i efectiu és evitar la posta d'ous i el creixement de les seves larves aquàtiques, i eliminar tots els punts d'aigua on pot créixer. L'aplicació d'insecticides sobre el mosquit adult no és un
mètode eficaç per controlarne la plaga. Per això, cal evitar les acumulacions d'agua a casa:

• 
  Buidar dos cops per setmana els recipients de l'exterior que puguin acumular aigua: joguines, cendrers, gerros, galledes, plats sota els testos, plats d'animals domèstics, piscines de plàstic, etc.
• Buidar dos cops per setmana o tapar amb tela mosquitera espessa els safareigs i les basses petites.
• Evitar acumulacions d'aigua en zones de drenatge o canals de desguassos.
• Evitar els forats i les depressions del terra on es pugui acumular aigua i tapar els forats dels troncs d'arbres omplint-los de sorra.
• Eliminar l'aigua dels recipients on trobem larves del mosquit.

Podem evitar l'entrada del mosquit als edificis instal·lant teles mosquiteres que n'impedeixin el pas per finestres, portes i altres obertures.

Per evitar les picades és recomanable que porteu roba de màniga llarga i pantalons llargs (millor si són de color clar), així com mitjons.

Per curar les picades renteu i desinfecteu bé la zona de la picada. El tractament és simptomàtic; en cas que persisteixin les molèsties consulteu el vostre metge.

Si opteu per utilitzar un repel·lent cal:

• Fer-lo servir només a l'exterior i durant el temps necessari, i complir estrictament les instruccions d'ús, especialment el nombre d'aplicacions diàries permeses.
• No aplicar-lo en nens menors de 2 anys. En nens més grans s'evitarà sempre que es pugui i mai no es posarà a les mans dels infants, ja que se les poden portar a la boca o als ulls.
• No és aconsellable aplicar-lo a la roba.
• Quan ja no sigui necessari el repel·lent, cal netejar bé la pell amb aigua i sabó.
• Si presenteu algun tipus de reacció a la pell, renteu-vos bé la zona amb aigua i sabó, i consulteu el vostre metge.